Notícies

Sant Miquel de Cuixà

El passat divendres dia 10 de maig tota l'Escola vam passar el dia visitant i descobrint els racons de Sant Miquel de Cuixà. Un monestir que ha estat considerant una de les Set Meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya. De les catorze propostes de meravella de l'àrea dels Pirineus, les més votades han estat Sant Miquel de Cuixà, amb el 34% dels vots i les esglésies romàniques de la Vall de Boí, amb un 31%. Les altres dotze propostes eren l'antiga abadia de Santa Maria de Gerri de la Sal, la basílica de Santa Maria de Talló de Bellver de Cerdanya, la catedral de la Seu d'Urgell, el Claustre i Santa Tomba d'Arles, el Crist de Sant Vicenç de la Llaguna, l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, l'església de Sant Joan d'Isil, l'església de Santa Maria d'Arties, l'església Santa Maria de Covet, la farmàcia Esteve de Llívia, el monestir de Sant Martí del Canigó i el Museu d'Art Modern de Ceret. Situat al peu del Canigó, la història del monestir benedicti de Sant Miquel de Cuixà comença l'any 879 amb la seva fundació gràcies a l'arxipreste Protasio i un grup de monjos provinents del cenobi de Sant Andreu d'Eixalada, destruït aquest un any abans per una crescuda del riu Tet. Sota la protecció de la família condal de Cerdanya-Conflent, en especial de l'abat Oliba, i gràcies a l'embranzida carolíngia que va voler crear d'una "xarxa" d'abadies protegides per l'estat per a afavorir la reconstrucció del país. Nascuda al voltant d'una església preexistent dedicada a Sant Germà de Cuixà, refeta i consagrada de nou l'any 878, va créixer i es va desenvolupar ràpidament. A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d'una vintena d'esglésies parroquials, des dell comtat de Tolosa fins al d'Osona. L'existència ées tardana, ja de principi del segle XII d'un claustre, i sobretot d'un escriptori, bressol de la historiografia catalana, donen un testimoniatge de l'alt nivell cultural del monestir en aquella època. El claustre, construït al voltant de l'any 1130, de marbre rosa és la primera manifestació dels tallers rossellonesos d'escultura romànica, escola desenvolupada al llarg de tot el segle XII. La tribuna, precursora i del mateix taller que la de Serrabona, es data a mitjan segle XII.