Fa més de 30 anys

El maig de 1976 neix la primera escola catalana dels temps moderns, inspirada en les SEASKA (escoles d'Iparralde, Euskadi Nord). La primera Bressola funciona al km 1 de la carretera d'Elna a Perpinyà. Un any després, a Nyils, neix la segona escola que ocupa uns locals abandonats per l'ensenyament francès. Són anys de força dificultats financeres: la Bressola té pocs mitjans, i les institucions departamentals no volen subvencionar-la. La Bressola sobreviu gràcies a la solidaritat. Recitals (Lluís Llach, Jordi Barre, Pere Figueres...) , festes, parades...

La vaga de fam

L'any 1981 la Bressola sofreix una divisió interna, amb la dimissió de la mesa. Comença una etapa de negociacions amb l'estat, amb propostes diferents segons els governs de París, que conduirà finalment al conveni actual. L'any 1982 és clau: el Consell General es nega a revisar la subvenció a la Bressola. Miquel Mayol, membre fundador, promou amb altres membres una vaga de fam pública que comença al Castellet de Perpinyà el 12 de gener. Els dies següents, a l'hora de dinar, els vaguistes passen amb pancartes per davant del restaurant on dinen els conselleres. Anys després, el Consell concedirà una subvenció.

El creixement es dispara

L'any 1986 el govern francès proposa d'integrar les Bressoles dins el sistema públic d'ensenyament. Però, hi ha un canvi de govern i el nou executiu de Chirac no compleix els compromisos. Ans al contrari, proposa que la Bressola ensenyi un 50% en llengua francesa. L'any 1987 la Bressola anuncia que, en perdre les subvencions, es veu obligada a acomiadar als mestres. Aquests continuen ensenyant tot i que cobren de l'atur. La Bressola sobreviu gràcies a la solidaritat creixent dels Amics de la Bressola. L'any 1998, amb un nou canvi de govern, tornen les subvencions. El 1990 i el 1995 se signen convenis amb el govern.

Una data clau: 1995

L'any 1995 és també una data clau en la història de la Bressola. Se signa un conveni amb l'estat, encara vigent, que accepta el català com a llengua vehicular. L'estat es fa càrrec del sou dels mestres, després de cinc anys de funcionament d'una Bressola. Els primers cinc anys la Bressola s'ha de finançar autònomament. El conveni dispara el creixement: entre l'any 1975 i 1995 s'hi creen tres escoles. A partir de l'any 1996, quatre escoles i un centre de secundària.

Els perquès del creixement

El conveni del 1995 és un dels principals factors que expliquen el creixement de la Bressola dels darrers anys. Però, també, l'existència dels Amics de la Bressola. L'any 1980 neixen els Amics de la Bressola, impulsats per l'aleshores senador Francesc Ferrer i Gironès, amb l'objectiu de donar tota mena de suport a la Bressola. Els Amics han aconseguit que més de 170 municipis, i les principals institucions del país, donin suport econòmic a la Bressola. La Bressola ha rebut el suport econòmic del Govern Balear, de la Diputació de Girona, de la Diputació de Barcelona i de nombrosos ajuntaments. Però, cal destacar també com a factor impulsor del creixement el suport de la Generalitat de Catalunya: és l'aportació anual més important que reben les escoles catalanes de la Catalunya Nord. Durant els succesius governs de Jordi Pujol, i també amb el govern presidit per Pasqual Maragall. També subvencionen la Bressola el departament francès dels Pirineus Orientals i la regió Llenguadoc-Roselló.

La Bressola reconeguda

Amb més de trenta anys de treball a l'esquena, i després d'un començament ple de dificultats, la Bressola ha arribat a un altíssim grau de reconeixement. El ministeri d'Educació francès es fa càrrec del sou de molts dels mestres. I, com ja hem vist, les principals institucions del país hi donen suport. Altre dels pilars del reconeixement de la Bressola és la participació en projectes europeus. De bell antuvi, va participar dins el projecte europeu Comenius, amb què es finançaven intercanvis amb la Bressola. Ara per ara, la Bressola participa del projecte europeu Interreg III, amb la Universitat de Girona, la Diputació de Girona i l'Institut Supérieur des Langues de la République Française, amb seu a Besiers. El programa proporciona formació pedagògica als mestres de la Bressola. El centre de formació de Besiers es gestiona conjuntament amb les escoles basques Seaska, les bretones Diwan, les occitanes Calandreta i les alsacianes ABCM Zweisprachigkeit.